Alós, o (Alós d’Àneu), és un nucli de població de 27 habitants censats l’any 2019 pertanyent a l’Entitat municipal descentralitzada d’Isil i Alós, del municipi d’Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà i a la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran. Ubicat a la zona més septentrional del terme municipal d’Alt Àneu, està situat a 1.268,6 m, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
El seu origen és medieval, car ja es troba mencionat a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, datada l’any 839, però de cronologia molt discutida. En època medieval el poble d’Alós era dividit en dos nuclis: Alós Sobirà i Alós Jussà; aquest últim és el poble actual.
Fou un municipi independent fins al 1846, data en la qual s’uní a Isil, juntament amb el poble d’Àrreu. Des de l’any 1999 forma l’entitat municipal descentralitzada d’Isil i Alós conjuntament amb Isil.
Quant al seu patrimoni, cal destacar l’església d’origen romànic de Sant Lliser, la qual és documentada l’any 1090. Actualment és un edifici d’època moderna, però encara conserva una bella portalada romànica decorada amb arquivoltes i dos relleus encastats a la façana. També és digne d’esment el Pont d’Alós, romànic. Són, a més, molt característiques les cases antigues amb balcons de fusta. Una d’aquestes cases, Cal Tort, casa pairal dels Arnalot, té capella pròpia, dedicada al Nen Jesús de Praga. També es troben dins del nucli de població d’Alós les restes de la capella de Sant Pere.
Cal esmentar també les restes de l’església de Santa Eulàlia, que fou el temple d’Alós Sobirà.Ubicació
Església de Sant Lliser
Sant Lliser d’Alós és una església romànica.
La major part de l’església actual és de factura barroca, però conserva alguns elements de l’obra romànica. El més notable és la portalada situada a la façana de migdia, que compta amb una rica ornamentació.
El portal, de finals del segle XII és molt semblant a la propera església de Sant Joan d’Isil. Presenta tres arquivoltes sobre columnes llises i envoltades per un guardapols. L’arquivolta central està ornada amb rosetes encerclades que alternen amb unes peces cilíndriques. Els capitells representen rostres humans que evoquen la crítica dels vicis, a més d’animals. A banda i banda per sobre la porta hi han esculpida una parella de figures humanes agafades pel braç. Segurament eren làpides de la mateixa època, però incrustades més tard.
A l’interior de l’església es conserven tres piques, una de baptismal i dues d’oli, datades de la mateixa època que el portal. La seva decoració es basa en motius geomètrics, vegetals i figures humanes.
Al MNAC es guarda un frontal d’altar de fusta policromada de principis del segle XIII que es creu que procedia d’aquesta església.
El 1989, en el decurs dels treballs de restauració de l’església, es trobaren dos blocs de pedra esculpits dins dels murs de reompliment del campanar. A més, en altres prospeccions fetes a l’entorn del temple es trobaren vint-i-una tombes pertanyents a enterraments fets des del segle XI fins al XVIII.
La serradora
La serradora d’Alós ens introdueix en el món de la fusta, quan aquesta era matèria primera insubstituïble, i il·lustra el procés que se seguia des que es tallava al bosc fins que era transformada en taules per a la construcció.
El pont romànic
El Pont d’Alós és un pont de pedra d’una sola arcada, de factura romànica que travessa el riu Noguera Pallaressa i uneix les dues ribes per accedir a les muntanyes del davant del poble.
Refugi del Fornet
El Refugi del Fornet és un refugi de muntanya situat a la ribera d’Alós, al del terme municipal d’Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
És a 1.375 metres d’altitud, al Pla del Fornet, a mig camí de la pista de muntanya del poble d’Alós a Montgarri, seguint el riu Noguera Pallaresa. Porta d’entrada a una de les riberes més boniques de l’actual Parc Natural de l’Alt Pirineu.
