Parcs naturals
Parc Natural de l’Alt Pirineu
Enllaç pàgina web Parc Natural de l’Alt Pirineu
Alós es troba dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
El Parc Natural de l’Alt Pirineu, declarat el 2003, és l’espai natural protegit més extens de Catalunya, amb una superfície de gairebé 80.000 ha. Sota el cim més alt del Pirineu català, la Pica d’Estats (3.143 m), aquest territori singular és una reserva del patrimoni natural i cultural pirinenc. Destaca per les extenses pastures mantingudes per l’acció del bestiar i animals tan emblemàtics com el gall fer, el trencalòs o l’os bru.
Parc Nacional d’Aigüestortes
Enllaç pàgina web Parc Nacional d’Aigüestortes
Situat al bell mig de la serralada dels Pirineus, amb altituds que oscil·len entre els 1.200 i els 3.000 metres, està format per un conjunt espectacular de pics esmolats i crestes vertiginoses, boscos frondosos i prats verds, on l’aigua, amb més de 200 estanys i nombrosos rius, barrancs i zones humides n’és la protagonista.
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici es troba situat en un dels paratges més privilegiats de la serralada dels Pirineus. La seva superfície de més de 40.000 ha està repartida entre quatre comarques que tenen un ric patrimoni natural i cultural: l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Val d’Aran. El Parc està inclòs dins la Xarxa de Parcs Nacionals Espanyols i és l’únic de la seva categoria a Catalunya.
Les seves valls, envoltades de pics de més de 3.000 m d’alçària, atresoren una magnífica representació de tots els elements que caracteritzen l’alta muntanya pirinenca, tant en les seves formacions geològiques com en la seva flora i fauna. L’aigua és potser l’element més característic del Parc, sigui en forma de neu, rius, cascades o formant part dels més de 200 estanys que estan repartits per la seva geografia i que donen a aquest espai natural de protecció especial un caràcter únic i irrepetible.
La Mollera d’Escalarre-La Guingueta
Situada a peu de la carretera C-13, la trobem al marge dret de la carretera a mà esquerra del llac de la Torrassa, es troba passada la cruïlla que ens porta al poble d’Espot, pocs metres abans d’entrar al poble de la Guingueta d’Àneu.
Fauna
Ós
L’os bru als Pirineus, de tradició mil·lenària, ha estat perseguit els darrers segles fins a la seva pràctica desaparició a la segona meitat del segle xx, raó per la qual l’any 1993 la Unió Europea, França i Espanya, incloses les diputacions de Navarra, Aragó i la Generalitat de Catalunya, ratificarien una sèrie d’acords per tal d’impulsar el primer projecte LIFE, dirigit a la salvaguarda dels tres animals més compromesos dels Pirineus, entre ells l’ós bru.
L’any 2014 el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya inicià, conjuntament amb el Consell General d’Aran, la Fundación Oso Pardo i la Universitat de Lleida, el projecte PirosLife (2014-18), inherent al programa LIFE de la Unió Europea, amb l’objectiu de contribuir en la conservació de l’espècie per així consolidar el seu futur als Pirineus Catalans. Els objectius essencials del projecte són: conèixer i consolidar genèticament la població; dissenyar una xarxa d’espais de connectivitat per l’os bru i millorar-los; provar que el risc d’atacs «zero» a la ramaderia i a l’apicultura és possible; generar un clima d’acceptació i coexistència i incrementar i millorar els espais de coordinació internacional en relació al plantígrad.
Antigament, tenia una forta presència als Pirineus i a la resta de Catalunya; en aquest sentit, Enrique Bayerri explica a Historia de Tortosa y su comarca (1935) que l’espècie havia habitat els Ports de Beseit segles enrere. Però amb el pas del temps la població anà minvant davant la voluntat d’una societat hostil i d’una gestió equívoca i despreocupada per l’administració.
L’any 2014, s’identificaren més de 30 espècimens d’ós bru als Pirineus. Actualment, la població d’ossos als Pirineus es considera consolidada havent superant els 45 espècimens, el 2015, els 52, el 2019, els 76, el 2022, els 82 el 2023 i es contabilitzen uns 90 el 2024.
Isard pirinenc
L’isard (Rupicapra pyrenaica) és un bòvid freqüent als Pirineus. És un mamífer artiodàctil remugant de la família dels bòvids, de la subfamília dels caprins, que habita les zones muntanyoses del sud d’Europa. Amb una alçada a la creu al voltant de 70-80 cm i un pes d’uns 20-30 kg, és menor i més esvelt que altres cabres, com la cabra salvatge ibèrica (Capra pyrenaica ) i també una mica més petit que l’isard alpí.
Encara que existeix un lleuger dimorfisme sexual, no és fàcil diferenciar, de lluny, als mascles de les femelles: Ambdós sexes posseeixen banyes, amb forma de ganxo, sent les dels mascles més gruixudes i amb el ganxo més tancat. El pit i el coll són més amples en els mascles que solen ser una mica més pesants que les femelles.
L’isard es mou amb gran agilitat pels terrenys rocosos, gràcies a les seves peülles molt ben adaptades que presenten molta mobilitat entre les dues ungles i una sola còrnia bastant elàstica i adherent (com si fos una sola de cautxú). També tenen una membrana interdigital que moltes vegades s’ha descrit com una mena de “raquetes naturals” i sembla que donaria als isards un cert avantatge en terrenys nevats sobre les cabres salvatges.
Trencalòs
Se’ns dubte, un dels ocells carronyaires més emblemàtic i amenaçat del Parc és el trencalòs. Rep el seu nom per la costum de remuntar en el vol carcanades d’animals morts per deixar-los caure sobre roques i menjar-se la medul·la un cop han esclatat. A començaments dels anys 80, a causa de la utilització de verins, la caça, l’electrocució i l’espoli dels nius, la població a Catalunya era només d’unes cinc o sis parelles.
Gràcies a un gran esforç de recuperació de les seves poblacions, actualment, la població catalana compta amb un centenar d’adults, dels quals, unes 10 parelles estan instal·lades al Parc, cosa que fa que sigui relativament fàcil d’observar volant pel territori.
Gall fer
El gall fer és la gallinàcia més gran a Catalunya. Es troba amenaçada a la península Ibèrica i, a Catalunya, la seva població es concentra sobretot als boscos de pi negre del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Tot i la seva important mida, és una espècie molt discreta que necessita de boscos madurs ben desenvolupats i molta tranquil·litat.
L’augment de les activitats humanes en aquests hàbitats, especialment durant els mesos d’hivern, les activitats forestals, l’increment de poblacions de depredadors i ungulats salvatges i els efectes derivats del canvi climàtic són els factors que es creu que han provocat que, en els últims deu anys, l’espècie hagi patit una regressió de prop del 30% a tot el Pirineu català.
Flora
Flor de neu
La flor de neu (Leontopodium alpinum), també coneguda per la paraula alemanya Edelweiss , és una planta de la família de les asteràcies. Es tracta d’una flor que creix en petits grups a les prades alpines i roquerars d’altura de les serralades europees, de no més de 10 cm d’alçada, amb bràctees gruixudes, carnoses i cobertes d’un pèl fi. És de color blanc amb tonalitats verdoses o groguenques.
En l’actualitat és una planta protegida per evitar-ne la desaparició.
Àrnica montana
Aquesta espècie és nativa d’Europa i Groenlàndia. L’àrnica es troba present a les muntanyes de bona part d’Europa occidental, central i septentrional, des de Portugal fins a Escandinàvia, encara que també podem trobar-la en regions d’Àsia i d’Amèrica del Nord. A la península Ibèrica, es localitza a la serralada Cantàbrica i a les muntanyes de Galícia. A Catalunya, és freqüent exclusivament als Pirineus, principalment a l’estatge subalpí, de la Vall d’Aran i de l’Alta Ribagorça al Capcir, al Canigó i al Ripollès. Generalment, a Catalunya es troba entre els 1.600 i els 2.400 m d’altitud.
Té aplicacions medicinals, sobretoit com a antiinflamatori en contunsions, hematomes, luxacions, inflamacions articulars,…
Bolets
El Parc Natural de l’Alt Pirineu compta amb més de 600 varietats de bolets de temporada. Les espècies comestibles més conegudes són el cep (Boletus edulis), el rovelló (Lactarius deliciosus), el camasec o carrereta (Marasmius oreades) i el moixernó (Calocybe gambosa)
